La gran preocupació local sobre la visita del Sant Pare és que parli en català. Som els que per celebrar el naixement més transcendent de la Història ens vam amagar rere uns matolls i ens vam posar a fer caca. Cap espiritualitat. Només folklore. El rector de la Sagrada Família, Josep Maria Turull, ha hagut d’advertir els fidels que no duguin senyeres al temple i encara hi ha qui l’ha acusat de botifler –quina paraula, quina paraula–. Ja només faltaria que duguessin banderes del Barça.

Jordi Pina, l’advocat d’Artur Mas, ha posat el crit al cel perquè cap jutge no ha volgut investigar qui va espiar el seu client, si és que va ser espiat. El crit al cel és que Artur Mas encarregui la seva defensa penal a un despatx com Molins i a un advocat menor i perdedor com Jordi Pina, que a banda d’enviar a la presó el seu patrocinat del procés, va tenir la poca vergonya de fer un llibre titulat El judici de la meva vida. Fas el préssec i el jutge t’ha d’acabar advertint que no t’estàs comportant com un advocat seriós; perds; condemnes el teu client al calvari del forat; i a sobre en fas befa escrivint un llibre per vantar-te’n. Quin escàndol! Més caganers en la mateixa seqüència: Artur Mas, el president de pam i pipa que tot el que ha tocat ho ha tornat cínic, estèril i patètic –i encara........

© Diari de Girona