No tinc cap dubte, mai no he tingut cap dubte, que sovint les coses més petites són les que tenen una especial rellevància i significació. Hi passem de puntetes i ens passen per alt però, si ens aturem un moment a reflexionar, és indiscutible que en la vida quotidiana, al llarg del dia, la suma de petits detalls ajuda a fer més senzilla, més agradable, la nostra vida.

A vegades són detalls pràctics, d’altres vegades són detalls simbòlics i d’altres vegades són simplement detalls estètics, d’imatge.

L’ordre, la neteja, les papereres en bon estat, la recollida eficaç, un bon enllumenat, els bancs en bon estat, els panots que no trontollin; tot això són mostres de detalls pràctics, quotidians, que ens poden passar desapercebuts però que, de forma acumulada, denoten un sentit de l’endreça de la vida ciutadana que tothom hauria de tenir ben present tant des de l’exercici de les responsabilitats públiques com en l’exercici dels drets cívics i de ciutadania.

No cal dir que la imatge contrària, la incúria, l’abandonament, la deixadesa ens fa sentir la incomoditat de viure en un medi hostil que es va fent més i més desagradable als sentits.

A vegades, però, finalment les coses s’arrengleren i es posen en solfa. Vull esmentar avui dos casos concrets que exemplifiquen, d’una banda, més enllà dels........

© Diari de Girona