Escric aquest article al llit, amb 38º de febre. Amb mals articulars, mig marejat i emprenyat amb la malaltia que no em permet fer tot allò que volia fer avui. Els metges, mares i parelles et recomanem descansar i prendre molts líquids, però ja n’estic fart de líquids. D’ençà que Bauman ens digué que la nostra realitat moderna era líquida no faig més que prendre la meva dosi de relativisme fluid cada dia.
Després d’una sana discussió on he fonamentat com en una tesi doctoral cada línia del meu argumentari, quan el teu interlocutor es queda sense rèpliques has d’aguantar que et tiri la frase “això és la teva realitat i és tan vàlida com la meva”. Mare meva, com ens hem de veure. Des de l’any 1934 que ja ho cantava Discepolo: “Todo es igual, nada es mejor, lo........

© BonDia