D’un temps ençà que tinc la necessitat de pujar més a l’escenari. Això va a ratxes. Moltes vegades no depèn de mi, ja que sempre toco acompanyat i necessito altres músics per fer-ho, i també hi ha èpoques en les quals he preferit compondre i m’he tancat a l’estudi per provar coses i esprémer el coco creant nous temes. Però com us deia, ara fa uns mesos que del que realment tinc ganes és de tocar. Potser és que havent-ne fet cinquanta, m’he adonat que no hi ha cosa més satisfactòria que pujar a un escenari amb altres músics i deixar-me anar amb el llenguatge que, segurament, més domino.

Els darrers dies hem despertat Hysteriofunk, ja que ens han contractat per tocar a la festa major de........

© BonDia