–Qui farà les declaracions?La pregunta semblava innocent. Acabava una sessió del Consell General. Davant dels periodistes hi havia un grup parlamentari format per dues dones i un home. Sense que ningú ho qüestionés, la mirada es va dirigir cap a ell. No perquè presidís el grup. No ho feia. Simplement, era l'home.No hi havia mala fe. I, precisament per això, aquell gest era tan revelador. Els prejudicis més persistents no acostumen a manifestar-se amb actituds evidents, sinó a través d'automatismes que ningú no qüestiona. Encara avui, quan imaginem qui representarà una institució o parlarà en nom d'un col·lectiu, la primera imatge que ens ve al cap continua sent, massa sovint, la d'un home.Vaig recordar aquella escena durant l'acte de cloenda de  Amb Veu de Dona. Una trobada que no parlava només de dones, sinó de democràcia. Perquè la qualitat d'una democràcia també es mesura per una pregunta senzilla: a qui reconeixem autoritat? A qui escoltem sense........

© BonDia