Fa dos anys eterns que escric sobre els ciutadans del país que vaig deixar fa més d’un quart de segle però on vaig néixer i on per sempre es quedarà una part del meu cor. Escric sobre aquells que, de diverses maneres, treballen per la pau en un país que està en guerra, que sobreviuen en un país enorme, totalitari, burocràtic, perillós, intolerant a qualsevol opinió divergent de la línia del govern. País que pateixen. País que estimen. País que de vegades odien per tantes injustícies que hi troben.

No sempre m’és fàcil entendre els russos. Fa molts anys que no hi vaig, a Rússia. La meva periodista preferida d’aquesta època, Katerina Gordeeva, a través de les seves entrevistes, m’ajuda a........

© BonDia