La feina se’t menja. Amb patates. Us ho recordo per si viviu de rendes i us n’heu oblidat. Qualsevol feina que té la seva dosi de responsabilitat i d’interès intrínsec et deixa mig mort a la meitat del camí i després ressuscites amb la sensació que un tren carregat de maons t’ha passat per sobre i t’ha deixat sord, mut i quasi sec. No sé si és una cosa dels temps que corren o si sempre hi era perquè el món laboral és una esclavitud i els esclaus ho hem d’acceptar amb gràcia. Apreciem la ironia que ho dic jo, que soc empresària autònoma i m’autoesclavitzo sense intervenció externa.
Com qualsevol persona amb cara i ulls, soc fan de Gabi Fernàndez, tant a la seva faceta radiotelevisiva........

© BonDia