Ja ha passat a la història aquella premissa periodística que per Setmana Santa no passa res, més enllà de les cues a les carreteres, la climatologia i les Mones de Pasqua. Manresa, durant tots aquests dies ha estat activa, plena de vida i amb debats ben portats i altres de poc agradables.

El que ha necessitat una bona cuirassa ha estat l’alcalde de Manresa. No sé si ha fet abstinència de xarxes socials, però hauria estat el millor. N’hi ha hagut prou amb una entrevista publicada a aquest diari i El Periódico perquè el crucifiquin a les xarxes socials, on s’hi troben tan còmodes molts seguidors de postulats trumpistes i d’extrema dreta. Sense que les tingui, a l’alcalde li atorguen la facultat de fer i desfer el que calgui en relació amb la immigració. Tothom que es vulgui informar sabrà que les competències sobre immigració dels ajuntaments són molt limitades i que no es pot parlar d’un sol determinant perquè la immigració sigui major o menor a un municipi o un altre. A Catalunya, una de les ciutats amb més estrangers és Castelldefels amb un alcalde del PP. La gestió de la immigració i molts altres àmbits és d’una extrema complexitat i simplificar-ho és populisme. Aquest és un debat que hauria de moure’s en la racionalitat. Les sigles d’un partit o el perfil d’un alcalde difícilment fan canviar el percentatge d’immigració.

Aquesta Setmana Santa manresana ha permès redescobrir que creix el sentiment religiós o, si més no, l’interès per tradicions amb arrel religiosa. Més gent a les esglésies catòliques i cada vegada més esglésies evangèliques que s’escampen per la ciutat. La processó del Divendres Sant va fer moure miler i milers de persones. El mateix dia, de recolliment, silenci i oració per als catòlics, un tram de l’avinguda de les Bases de Manresa bullia de treballadors ampliant una de les voreres. Si aquest no fos un país laic, els més fonamentalistes li podien haver buscat les pessigolles al consistori.

L’esport tampoc es va aturar. En plena ressaca de la decisió de desestimar l’ampliació del Nou Congost, a canvi de construir-ne un de nou, aquest equipament esportiu va acollir el partit contra el Baskonia. Menys públic de l’habitual i la llotja sense presència de la corporació, com remarcava Regió7. La decisió d’aixecar un nou pavelló obliga a redefinir altres equipaments esportius locals, començant per l’actual Nou Congost. Una ciutat plena d’esportistes que reclamen nous espais. En una operació, que econòmicament hauria de ser viable, l’actual pavelló es podria reconvertir en tres pistes per a la pràctica de diferents esports. El meló del complex esportiu del Congost està ben obert i les decisions s’hauran de prendre aviat, amb els màxims consensos. Tenim sobre la taula un bon trencaclosques. Durant els mesos vinents caldrà que vagin encaixant totes les peces.

Durant aquests dies sants, els pessimistes pel futur de les tradicions, només calia que dissabte i diumenge passegessin per barris i centre de la ciutat per veure com desenes i desenes de joves transmetien l’alegria de les caramelles, cants i balls. Una tradició que es remunta al segle XVI.

© Regió7