L’aventura inversora dels ciutadans espanyols ha donat moltes voltes des que les matildes, aquelles telefòniques, van donar pas a l’explosió borsària iniciada a mitjans dels anys 80. Fins i tot a la universitat alguns frivolitzàvem amb la possibilitat d’invertir en borsa 5.000 pessetes. Uns quants fins i tot hi van comprar.

La borsa s’anava posant de moda. Eren temps de xerinola capitalista. A Londres manava Margaret Thatcher; a Washington, Ronald Reagan, i a Moscou s’iniciava la Perestroika de la mà de Mikhaïl Gorbatxov. La City i Wall Street esclataven d’eufòria gràcies a les normes que facilitaven les inversions de petits accionistes, els fons començaven la seva escalada al paradís i les emissions de deute mostraven els primers excessos. Vam aprendre què eren els bons porqueria i les opes hostils. Michael Douglas triomfava al cinema en el seu paper de Gordon Gekko mentre Melanie Griffith i Sigourney Weaver estaven divines al costat de Harrison Ford a Armas de mujer. El minicrash de l’octubre del 1987 va ser un primer avís als navegants del que passa quan el deute és excessiu, augmenta la inflació i pugen els tipus d’interès més del que s’esperava.

Espanya es va apuntar a aquella onada. El........

© Regió7