La potència i qualitat de la imatge que ofereixen actualment les càmeres de vídeo permet veure les lleganyes d’una persona a gran distància. La realització televisiva d’esdeveniments esportius ha posat de moda enfocar primers plans dels espectadors durant les estones que el joc està aturat. La imatge dels espectadors caçats desapareix quan els protagonistes s’adonen que surten a les pantalles dels estadis. Això demostra que, tècnicament, és possible identificar totes i cadascuna de les persones que assisteixen en un estadi. Fins i tot, amb eines avançades de lectura de llavis, es pot escatir què està cridant en tot moment cada espectador. Es pot saber si cantava “boti, boti, boti, musulmà qui no boti”, o bé vociferava “bote, bote, bote, musulmán el que no bote”. Es podria saber, però no se sabrà, perquè investigar milers de persones, una per una, és una feinada ingent. Els Mossos es limitaran a indagar si algú va instigar la cridòria amb alguna organització prèvia a través de les xarxes o altres mitjans. Els crits al RCDE Stadium durant el partit amistós entre la selecció espanyola i Egipte, s’havien de tallar en el moment que el conseller d’Esports, Berni Álvarez, va advertir a les federacions espanyola i catalana que calia intervenir tal com estableix el protocol contra el racisme. L’àrbitre búlgar no entenia què cridava el públic, però a la seva vora hi havia prou responsables que li ho podien advertir. El joc s’havia de suspendre immediatament i, de passada, ens hauríem estalviat un bunyol de partit.

© La Mañana