La nostra infantesa habita sempre en nosaltres. És el nostre refugi i l’origen de les nostres pors, la nostra mirada ingènua i la primera percepció de la maldat. Serà l’arrel de la nostra vida adulta, allí on tornarem sovint per interpretar els nostres pensaments més recargolats o per tornar a assaborir la tendresa d’un moment. No és només un bagul de records, és l’essència del món que després hem anat construint. A la infantesa li devem la rebel·lia i la comprensió, la primera pedra de la nostra estructura emocional i el desig de millorar el món que ens va fer viure. En definitiva, i com va dir el poeta austríac Rainer Maria Rilke, és la nostra veritable pàtria.

D’aquesta pàtria petita en conservaré sempre les estones perdudes jugant, les llargues sobretaules dels grans, les sortides a empentes per la porta........

© La Mañana