Urda i les eleccions del 29N
L’accident d’Urda, amb 69 morts, marcarà un abans i un després en les eleccions del 29N. La creença general és que quan un país pateix una gran catàstrofe, el primer perjudicat és el Govern. És l’últim responsable i la reacció lògica dels ciutadans és sancionar-lo. Li va passar a Aznar després dels atemptats d’Atocha de l’11 de març del 2004 –més ben dit, al PP perquè el president no es presentava i el candidat era Rajoy– en les eleccions de tres dies després. Contra el que deien gairebé totes les enquestes, va guanyar el candidat socialista.
Rajoy va perdre pels 192 morts de l’atemptat. Però no només per la desgràcia, sinó també perquè el Govern va mentir. Van creure que si l’autora era ETA guanyarien, i si, al contrari, era el terrorisme islàmic, serien castigats. Van pagar la desgràcia i la mentida. ¿Hauria passat el mateix si Aznar hagués trucat al líder de l’oposició per fer un front comú contra el terrorisme? No ho sabem, però aquells tres dies de març van generar més desconfiança entre els dos partits.
Que la desgràcia no sempre comporta la derrota........
