Hi ha dies que una illa recordarà durant molts d’anys. Dijous 26 de març en serà un. El Congrés dels Diputats va aprovar en lectura única la reforma de l’article 69.3 de la Constitució perquè Formentera pugui elegir, per fi, un senador propi. Ho va fer amb 312 vots a favor, 33 en contra i 5 abstencions, i el text continua ara el seu camí al Senat. No és un detall menor. És una passa de gegant en dignitat institucional, en justícia territorial i en qualitat democràtica. 

Darrere aquest moment hi ha un camí molt llarg. Aquesta reivindicació no ha nascut ara ni és fruit d’un impuls circumstancial. Ve de molts d’anys enrere, ha passat per diferents legislatures i diferents sensibilitats polítiques, i parteix d’una realitat que fa temps que és evident: Formentera té identitat pròpia, interessos propis i dret a defensar-los directament a la cambra territorial.

El Congrés ja va prendre en consideració aquesta reforma el passat 10 de febrer, després d’una iniciativa impulsada des del Parlament de les Illes Balears, i dijous es va fer una passa decisiva.

Per això, el primer que vull fer és donar les gràcies als 312 diputats i diputades que varen entendre que Formentera no demanava cap privilegi. Demanava justícia. Demanava una cosa tan elemental com poder tenir veu pròpia allà on es debaten els equilibris territorials de l’Estat.

Gràcies també a totes les persones que han sostingut aquesta reclamació durant anys: institucions, representants públics, entitats, i tanta gent anònima que mai no ha deixat de creure que aquesta illa mereixia una representació pròpia.

I permeteu-me dir-ho amb tota la humilitat. Aquesta fita no és de cap govern ni de cap partit, és de Formentera. Seria injust no reconèixer la feina de moltes persones que, abans que nosaltres, varen sembrar aquest camí amb perseverança i sentit institucional.

També és just reconèixer la intervenció i la feina dels diputats eivissencs que varen defensar aquesta reforma amb convicció. José Vicente Marí Bosó va apel·lar a la Constitució com a espai de concòrdia i d’acord, i Milena Herrera va definir aquesta iniciativa com la correcció d’una anomalia democràtica. Més enllà de les diferències polítiques, em qued amb això: quan una causa és justa, acaba trobant paraules compartides.

No ignor el que hem viscut aquesta legislatura. Han estat mesos difícils, amb tensió, amb renou i amb moments que han generat desànim. La ciutadania té dret a sentir cansament quan veu més confrontació que solucions. Precisament per això, el que va passar dijous té encara més valor. Perquè demostra que, fins i tot després de les dificultats, les coses comencen a funcionar quan posam Formentera per damunt de qualsevol altra consideració.

I també perquè deixa una lliçó política que no hauríem d’oblidar. Quan hi ha voluntat política, les coses es fan bé. Quan hi ha voluntat política, arriben els acords. Quan hi ha voluntat política, es construeix consens. Quan hi ha voluntat política, allò que durant massa temps semblava impossible comença a obrir-se pas. Dijous no va guanyar una estratègia partidista. Dijous va guanyar una idea molt més important: que el diàleg útil encara és possible i que la política serveix quan es posa al servei de la gent.

Vull dir una cosa important, sobretot des de les pàgines d’un diari que llegeixen tants eivissencs i formenterers: aquest pas no va contra ningú. No resta res a ningú. Simplement reconeix una realitat institucional que mereixia ser corregida. Fer justícia territorial no és dividir. És representar millor. És entendre que cada illa té veu, necessitats i legitimitat pròpies.

Ara encara queda camí. El Senat haurà de culminar aquesta reforma perquè es converteixi definitivament en realitat. Però el que es va aconseguir dijous ja ningú no ho pot menystenir. Formentera ha iniciat, per fi, el camí per tenir un senador propi. I això, per a una illa que massa vegades ha hagut de lluitar perquè la mirin, perquè l’escoltin i perquè la tenguin en compte, és profundament emocionant.

Com a president, visc aquest moment amb emoció i també amb responsabilitat. Emoció, perquè sé què significa per a molta gent que ho ha esperat durant tant de temps. Responsabilitat, perquè aquestes victòries obliguen encara més a estar a l’altura. No és moment de triomfalismes. És moment de feina, de gratitud i de perseverança.

Dijous va ser un dia històric. No perquè s’acabàs res, sinó perquè, a la fi, ha començat una nova etapa. La de la Formentera que és escoltada. La de la Formentera que avança. La de la Formentera que demostra que, quan hi ha voluntat política, la justícia deixa de ser una promesa i es converteix en realitat.

Suscríbete para seguir leyendo

© Diario de Ibiza