Jordi Pàmias és un dels nostres millors escriptors, ha guanyat premis literaris destacats, com el Carles Riba o el Vicent Andrés Estellés, i ha rebut distincions molt importants de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de Lleida o de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Nascut l’any 1938 a Guissona, ha estat mestre de força generacions que han passat per les aules de l’Institut Màrius Torres de Lleida. Arrelat a la terra, la seva obra dialoga amb veu alhora precisa i commoguda amb el paisatge en què es reconeix. Però hi alena arreu la mirada lúcida de l’intel·lectual rigorós i l’espiritualitat de l’home de fe.

Amb un pròleg excel·lent del físic i poeta David Jou, Jordi Pàmias ens ofereix ara un llibre que dialoga amb l’Apocalipsi de Joan, un text corprenedor escrit a Patmos a la fi del segle I dC, amb un caràcter profètic i simbòlic, conegut també com a Llibre de les revelacions. Jordi Pàmias ha triat com a títol d’aquest poemari Joan, el testimoni savi amb la voluntat de posar l’accent en la naturalesa sapiencial del llegat de l’autor de l’Apocalipsi. Jordi Pàmias s’hi inspira, a més, perquè veu al món d’avui una dimensió apocalíptica, que afirma i denuncia. No és ben bé un poemari estrictament religiós, però hi conflueixen un humanisme profund i un anhel espiritual. Jordi Pàmias hi escriu: «Sovint anem, indecisos, pel món/ amb els ulls emboirats, arran de timba,/ i els dies fan una barana fràgil». Pàmias hi descriu i celebra els indrets que estima: «A l’extrem de la plana, en un tossal eixut,/ hi ha un solitari bosc d’alzines, / cap a llevant, tocat pel sol/ -que al juny és matiner.» Però ens transmet la visió crítica sobre alguns aspectes representatius de la contemporaneïtat materialista, acomodada, resignada, racionalista i descreguda: «Dominador de la Natura,/ bruixot de la tecnologia:/ l’home s’ha fet oblidadís de Déu», «Però nosaltres, avesats/ a un raonable escepticisme,/ vivim en una mena d’entreson» o «Asseguts al sofà,/ veiem la desfilada del mal a la pantalla». I amb un punt de nostàlgia: «El camí de les eres/ ha desaparegut, engolit pel ciment.» A més de l’Apocalipsi, els poemes que Jordi Pàmias ens presenta a Joan, el testimoni savi incorporen referències a la música de Johann Sebastian Bach, a fragments del Llibre d’amic e amat de Ramon Llull, a la pel·lícula El setè segell d’Ingmar Bergman, invocacions espriuanes, memòria dels absents, com Isidor Cònsul,... La vida i el pensament, els vincles i les reflexions es van entreteixint a les pàgines del volum, on podem trobar versos tan bells com: «Avesat al misteri dels grans cims/ i a la llum de les comes pirinenques,/ fou vençut i esbrancat, sense raó,/ com un roure de pedra, solitari», que no podem llegir sense emoció. I al capdavall, tanmateix, l’esperança: «Però, joves o no, serem enduts/ pel vent de l’Esperit, que ens agermana/ en l’aventura certa de l’amor./ La solitud de Patmos és, només, un miratge.»

Generalitat de Catalunya

© Diari de Girona