En economia es defineix el cost d’oportunitat com el valor de la millor alternativa a la qual renuncies quan decideixes utilitzar uns recursos, que poden ser diners, temps, treball, capital o altres coses, d’una determinada manera. No és un cost comptable, és el valor de l’alternativa perduda, és relatiu i subjectiu, depenent de quines alternatives reals hi hagi, i sempre existeix quan els recursos són escassos.

Per exemple, una família de 4 persones que decideix anar a Nova York i a veure les catarates del Niàgara, pot tenir un cost de 12.000 euros. El cost d’oportunitat podria ser fer un coixí per a fer una entrada a la compra d’un pis, comprar un cotxe parcialment, o invertir aquesta quantitat en un valor que doni rendiment per al futur. Si un estudiant dedica 3 hores al dia jugant amb la pantalla, el cost d’oportunitat podria ser haver estudiat durant aquell temps o treballat en alguna tasca per guanyar diners. El mateix concepte s’aplica a les finances públiques.

Aquests dies el debat està en si les pensions són sostenibles o no. És un debat falsejat per les eleccions. Les pensions són sostenibles uns anys, però no a llarg termini. Això ho sap tothom. Per això la solució passa per veure el cost d’oportunitat, mirant de trobar una solució que les faci realment sostenibles a llarg termini i, de pas, resoldre el problema de pobresa generalitzada que s’està estenent a la societat........

© Diari de Girona