expand_moreexpand_lessexpand_moreexpand_less
|
 |
Núria MiretLa Mañana |
Som illes en arxipèlags interiors, això els de terra endins, és clar. Els illencs reals, els de la terra envoltada de mar i oceà són isolats...
Enrere queda el respecte per les dues sacres hores de digestió després de dinar les migdiades de sarau estival. Tampoc anem cada dia a buscar el pa,...
No es pot entendre l’estiu de Lleida, tan llarga com és, des de fora. No l’acceptes, s’ha de fer des de dins. El Solstici és celebrat aquest...
Lleida, avui, 35 graus. Marienbad podria ser l’estiu. Marienbad, un lloc mental on recrear el temps canicular. Hi rauria tota l’essència de...
De la capacitat que posseïm d’ordenar la conducta, actuant lliurement, se’n diu voluntat. Tossuda en endreçar la natura, i amb això vull dir...
A l’entrada humida i fosca de la casa antiga hi ha una lleixa amb dos forats rodons, potser servirien per encasquetar-hi uns testos amb falgueres....
“Camps i camps i camps” escrivia un Pedrolo que sabia d’allò que les esquerdes de la terra han xuclat, incloent-hi hòmens i dones. Entendre el...
El Portell de les Dotze, és una de mossada al perfil que retalla la perspectiva just on coincideixen visualment les serres del Montsec. I que servia...
Un perfum bé val un crit, l’abandó dels sentits en el cervell, una aclucada d’ulls i inspira fort, que du embriaguesa. Abans de ploure, a la...
El bramul només el produeixen dos animals: l’elefant i el bou. Cap dels dos he conegut de primera mà. Se sentia bramular per tota la plana...
No viurem cent primaveres, però encara farem revifar una falguera a l’ombra, amb l’afany nostre de dominar la rebel·lia de la natura. Passejarem...
A l’estil Cinema Paradiso, hi ha dies en què t’aixeques amb la convicció que li deus molt al cinema de la teva infantesa i que has de fer alguna...
Manlleva el nom d’una sirena i endús-te-la cap a casa, si vius a muntanya, serà una dona de fum. No, millor encara, serà una dona d’aigua....
No sabíem si un mar verd ens seguia o si nosaltres el perseguíem a ell, si érem colza i flor de Persèfone o Prosèrpines abduïdes i fèrtils,...
Un ramat curull de corders que belen i, si hi ha cabrum, se sent esbiegar per la carrerada, també. Pocs n’hem vist els últims anys, els fotien una...
Port de Comiols, una sort de carretera-serp que augura una baixada resplendent. No és difícil imaginar una terra habitada per dinosaures, de fet,...
A finals de febrer, la floritura dels ametllers conté la nostra bogeria, són l’indicador que encara hi ha certeses, canals estacionals per on...
Camí, el recorregut que ens duu d’un punt a un altre. Parlar de camins en aquesta columna és com parlar de teatre dins del teatre. Camins que no...
Quina força i quina decisió la de l’ésser humà, aquesta inquietud per avançar, per progressar, per millorar i per treure el rèdit més gran de...
login
who are we?
contact us
qosheapp
