menu_open Columnists
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close

Morir en diumenge

8 0
previous day

La tertúlia proscrita: "L’OPA espanyola al Tribunal d’Estrasburg" amb Txell Partal, Josep Nualart Casulleras i Ot Bou

La tertúlia proscrita: "L’OPA espanyola al Tribunal d’Estrasburg" amb Txell Partal, Josep Nualart Casulleras i Ot Bou

Junts s’obre en canal a Barcelona amb unes primàries incertes

La por de Zapatero i la faula de l’arbre enverinat

EDITORIAL | Gràcies, cantaires: heu fet caure la farsa de la Sagrada Família

El PSC, ERC i els Comuns entomen el possible desgast electoral de la crisi educativa

Incident greu a la Sagrada Família: la seguretat expulsa i encercla 600 cantaires quan va descobrir estelades entre les partitures

Lluís Puig: “Potser encara veureu algun jutge del Suprem anar-se’n a l’exili”

Dues històries fosques i sorprenents de García-Castellón en el cas Leire i el cas Zapatero

Albert Riba: “Al Vaticà són uns delinqüents”

Els metges enfilen la darrera vaga abans de l’estiu, però continuaran pressionant el Departament de Salut

Jordi Martí guanya les primàries i serà el candidat de Junts a Barcelona

El negociador en cap de l’Iran menysté les amenaces de Trump: “Per molt que parlin, nosaltres actuem”

Joaquín Urías: “Sense el Primer d’Octubre no hi ha cas Begoña Gómez”

La policia espanyola acusa el jutge Peinado d’especular sobre una fugida de Begoña Gómez amb els escortes

Joan Fuster va morir un diumenge –com ahir, exactament. Un diumenge 21 de juny, aquell dia de la setmana que ell havia retratat tantes vegades com el més provincià de tots, el de la migdiada impossible d’evitar i el tedi esperant el pas de les hores. Ho vaig recordar ahir, perquè la casualitat va fer que jo fóra al mateix lloc on aquell altre diumenge em vaig assabentar que havia faltat. No sé si a ell li hauria agradat la ironia, però no deixa de tenir gràcia que un home que va dedicar la vida sencera a combatre l’ensopiment del país se n’anàs precisament un diumenge, mentre mig país feia migdiada. Ahir ja va fer trenta-quatre anys d’aquest adeu i encara convé........

© VilaWeb