menu_open Columnists
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close

'Guaraçú', un conte alat

44 0
12.03.2026

Pablo Hasel: “Prefereixo sortir més tard de la presó, però sense haver-los donat allò que volen”

‘Rebel’: el film sobre el calvari i la lluita de Marta Torrecillas que s’ha hagut de finançar a Eslovènia

Helena Solà: “ERC és insostenible, la gent cada vegada està més enfadada i descontenta”

[VÍDEO] La Pissarreta d’en Partal: Les quatre claus per a entendre la guerra de l’Iran

Gisèle Pelicot: “Vaig reconstruir-me sobre un camp en ruïnes”

Albert Sánchez Piñol: “Els catalans són gent d’ordre que volen fer la revolució”

Emma Vilarasau: “Ens hem de revoltar i la gent no té temps”

Una llengua feixista, diu | Mail Obert Bel Zaballa

‘La tertúlia proscrita’: El Barça encara és més que un club?

Sis soldats francesos, ferits en un atac amb drons al nord de l’Irac

Tres mil agressions a sanitaris l’any passat a Catalunya, la majoria a dones

El govern vol eliminar tots els senglars que hi ha a Collserola abans de reobrir el parc

Tres testimonis confirmen que Jordi Pujol Ferrusola va participar activament en negocis a Mèxic

Actualització: 12.03.2026 - 22:27

Hi ha un ocellet blau a la literatura infantil i juvenil en català que aixeca passions, el va dibuixar la il·lustradora i referent Maria Rius el 1978 per a un àlbum de Ricardo Alcántara traduït del portuguès per Anna Murià, però haurem d’anar a pams perquè han calgut un munt de casualitats i afectes per arribar fins aquí.

El 1973 Anna Murià feia tres anys que havia tornat de l’exili mexicà i de la mà de l’incansable Joaquim Carbó havia començat a col·laborar a Cavall Fort. Tenia una novel·la “de tema mexicà” a mig escriure des del 1969, i sembla que novament fou Carbó qui l’animà a presentar-se al Folch i Torres, premi que guanyà aquell 1973 i que la va fer entrar en l’idealitzat ecosistema de la represa de la literatura infantil i juvenil en català que arrencà el 1962 –idealitzat pels lectors i especialistes, però força menystingut per les institucions que l’haurien de salvaguardar i difondre. 

Tenim Murià amb un peu a la Galera i la voluntat d’escriure més literatura per a infants, i la tenim també dedicant-se a traduir (no solament literatura, també llibres de psicologia, medicina…, com quan vivia a Mèxic). I per una altra banda tenim un joveníssim Ricardo Alcántara, escriptor uruguaià, estudiant psicologia a São Paulo i adonant-se que no és aquest el seu camí, que ell el que vol és escriure. 

Aquell mateix 1973 Alcántara escriu un conte i es presenta a un parell de concursos, i en guanya un, de prosa per a infants en portuguès, li donen 2.000........

© VilaWeb