La jutgessa d’Osca té por de delinquir amb Sixena?

Òscar Andreu: “El dol és haver detectat que la llengua del meu pare es fa servir per esborrar la de la meva mare”

Maria Rovira: “El que em feia més por de la crisi dels trenta era l’autoindulgència, conformar-me”

El CHCC, l’estructura de país que agonitza per abandonament institucional

“No penso pagar”: arriben multes fins a 1.000 euros als manifestants que van rebre Puigdemont

Queixes per l’examen de C2 de català: els aspirants van poder corregir la redacció després de la pausa

Vall Clara: “Joan Manuel Serrat va ser dels que va posar més diners per a l’Avui”

Alonso-Cuevillas: “És possible que la jutgessa ara no sàpiga com aturar això de Sixena”

'Existim': el jovent que impulsa el Correllengua

La flama del Correllengua arriba a Girona i Oliana

[VÍDEO] La pedregada no atura el Correllengua Agermanat: “No avortem missió!”

Un home dispara des de la Piràmide de la Lluna de Teotihuacan i mata una turista

Catalunya necessita més aigua i cal blindar les inversions anunciades

Actualització: 20.04.2026 - 22:45

Ja falta menys perquè hagi passat Sant Jordi, la diada més comercial dels catalans i que per a naltros és com la família, que en podem dir però no en volem sentir. Una mica és com el procés, com el Barça, com TV3 quan era TV3, que en podem criticar furibundament allò que ens en desplau, però si ens vénen de fora a dir-ne cap mal, se’ns desencadena un accés d’amor propi que per un moment no semblem catalans. Si ens toquen Sant Jordi, ens toquen a totes.

Podria semblar que parlo de Madrid, és a dir, d’aquell parell de nostàlgics que també comencen per M i de les seues provocacions ignorants, però a hores d’ara ja els hem fet prou cas. La idea era més aviat de reflexionar una mica sobre llegir amb l’excusa de la matraca de Sant Jordi, que cada any comença abans, o que cada vegada es fa més llarga, cosa que ens permet d’imaginar com seria un país en què el........

© VilaWeb