‘La vida hay que tomarla como viene’…
La vida és irònica: cal tristesa per conèixer la felicitat, soroll per apreciar el silenci i absència per valorar la presència. Per això, ara és fàcil adonar-se del bé que es vivia fa uns anys, abans que el fantasma de la crisi conduís aquesta societat cap a la misèria. I que ningú s’atreveixi a sentenciar que per als covards el futur és incert i per als valents l’oportunitat perquè tal com està el percal no ens queda........
