Fa molt temps que sentim el rum-rum que part de les incidències a Rodalies responen a una vaga encoberta dels maquinistes. Això no s’ha demostrat, que jo sàpiga, però sí que es va fer palès durant les vagues de maquinistes del febrer que no es complien els serveis mínims. Segons va argumentar el sindicat Semaf llavors, va ser per “errors organitzatius”. Quina casualitat. També deu ser un error organitzatiu el fet que l’empresa no hagi actuat de forma contundent, o almenys no ha transcendit, davant l’estafa d’una trentena de maquinistes que feien servir justificants mèdics falsos per faltar a la feina coincidint, una altra casualitat, amb dies perfectes per fer un pont o allargar el cap de setmana. Estafa rere estafa. El problema aquí és que els enganys no afecten la companyia sinó els usuaris, aquelles persones que han de matinar més que de costum per intentar arribar d’hora al seu destí. Els que s’estan una hora esperant a l’estació abans que passi el seu tren. Els que han decidit deixar una feina, o no agafar-la, per la dependència d’un servei que no compleix amb allò que se n’espera, i pel qual es paga. Els que perden un dia i un altre la paciència, la tranquil·litat, la salut mental per l’estrès de no saber quan arribaran a casa, al treball, a la universitat, a l’hospital. Ni si arribaran. Aquests maquinistes estafadors mostren una manca d’empatia absoluta amb les persones. No poden dir que no saben quin és l’efecte de faltar deliberadament a la feina, de no complir els serveis mínims. El pitjor és la impunitat amb la qual sembla que actuen. Així va el servei.

© El Punt Avui