Mesos després d’aprovar el canvi de l’accent de València a la forma bilingüe i amb accent tancat, la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana ha aprovat una proposta de modificació del decret de currículum de batxillera per limitar l’estudi de la literatura i la dialectologia valencianes, eliminant el concepte de “llengua catalana” i parlant, exclusivament, de l’estudi i lectura de “les principals autores i autors valencians”. Això significa, a la pràctica, que els alumnes de primer i segon no veuran cap referència a figures com ara Ramon Llull, Ausiàs March, Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Mercè Rodoreda i Salvador Espriu, entre molts altres. Fins ara, el currículum de batxillerat recollia com un dels objectius de l’apartat de competència literària “llegir, interpretar i valorar críticament obres literàries d’autores i d’autors en llengua catalana i castellana”.

La iniciativa s’alimenta –cal recordar-ho des de bon començament– d’un pòsit anticatalanista fomentat des dels inicis de l’autonomisme i que ha tingut diversos episodis, tots orientats a tallar qualsevol vincle entre els territoris de la nació catalana al mateix temps que es fomentaven els de l’espanyolisme més caspós. Es tracta d’un recurs habitual del valencianisme espanyolista, utilitzat especialment quan li cal desviar l’atenció de les misèries pròpies, com ara de la nefasta gestió del drama de la dana. En aquest cas, a més a més, es tracta d’una nova ofensiva dels populars contra la llengua que posa de manifest, una vegada més, la genuflexió del PP als designis de Vox. Els populars conserven el poder, al País Valencià i a d’altres llocs, seguint fil per randa el guió de l’extrema dreta. No només els compren el discurs, sinó que els posen una catifa blava per accedir a les institucions o perquè ho facin les seves polítiques. La mesura només pot qualificar-se d’una censura pròpia dels règims totalitaris. Malauradament, la història és plena de governs d’extrema dreta que es dediquen a cremar llibres “prohibits” de les biblioteques o a eliminar-los de les escoles. És el primer pas de les autocràcies, tan incòmodes amb la diversitat com amb la dissidència.

© El Punt Avui