Les notícies que afirmen la racialització, el procés en què s’associen estereotips, s’emparen prejudicis i en conseqüència es discrimina i criminalitza l’alteritat, ocupen més espai i temps que les que rectifiquen aquest mal per a la societat. Aquesta realitat que afecta tots aquells que no s’assemblen a la normativitat blanca, encara no ha pogut ocupar el lloc que li pertoca en els recents debats sociopolítics i socioeconòmics. El fet que no ens costi imaginar-nos a qui ens referim en el context català quan parlen de l’alteritat ens ha de portar a repensar-nos la presència d’actors com els agents de policia que passejaran pels passadissos d’alguns centres escolars dins de les categories de les complexitats racials, físiques, socials, econòmiques i culturals. El pes de la força del sistema cau, una vegada més i de la manera més explícita, sobre els nostres joves.

La veritat és que volem anar catorze passos endavant sense tenir clar el primer. En les profunditats dels sectors socials, sovint per davant d’altres disciplines científiques en transformacions socials, però amb menys pes en els processos polítics, els/les actors/es d’aquest gremi han estat pressionats per abordar la perspectiva d’interseccionalitat sense haver deixat, de nou, l’espai, el temps i els recursos........

© El Punt Avui