S’apu­gen els preus, aug­menta el nom­bre d’atu­rats labo­rals, cada any hi ha més vehi­cles, el con­sum d’ener­gia creix… Hi ha un “infla­ment” de tot –no dic “inflació”–, i en aquest procés gene­ral cal incloure-hi un feno­men que no he vist comen­tat i que d’un temps ençà ja resulta car­regós, almenys per a mi i per a algu­nes per­so­nes que hi estan d’acord: l’excés d’aplau­di­ments.

Ens hem con­ver­tit en una soci­e­tat aplau­di­dora. Física­ment, vull dir, perquè jo penso que la gent no ha renun­ciat a la crítica men­tal i pri­vada. Però així que una colla de per­so­nes s’aple­guen en un acte públic, una mena de cor­rent elèctric sem­bla córrer pels ner­vis i les mans comen­cen a........

© El Punt Avui