Quan una persona, un govern o una institució té un problema, es pateix, i el patiment polític, psicològic, personal o col·lectiu influeix en l’estat d’ànim i, per tant, en les solucions que es plantegen per resoldre’l. Cal diferenciar entre el que cal fer i el que es fa o es farà. Si es creu a poder resoldre el problema, es té la meitat de la solució, la meitat de la victòria.

Comencem amb la diagnosi. Refiar-nos de la paraula donada pel Marroc a Espanya, “Si canvies la teva posició amb relació al Sàhara –en lloc de donar suport a la seva independència plena, dones suport a l’autonomia dintre del Regne del Marroc–, t’ajudaré amb la immigració, la contindré”, és refiar-se d’un govern que ha buscat la conjuntura més favorable per fer el que li convé. La Marxa Verda n’és la prova més evident.

Defensar el port d’AlgeSires com a port de transvasament connectat amb Europa per ferrocarril i no promoure el corredor mediterrani és incoherent. No combatre el sindicat corporatiu d’estibadors per millorar l’eficiència operativa de les terminals, també. Aquestes són les carències que dificulten, però no impedeixen, la política de........

© El Punt Avui