Com a gran missatge de la festeta suposadament esquerranosa que s’ha autoorganitzat aquest cap de setmana a Barcelona, Pedro Sánchez ha cridat a “l’orgull i l’acció”. Vol dir, simplement, que ens haurem de rascar la melsa, que deia l’àvia Neus, per pagar des de pressupostos públics diversos “l’orgull i l’acció” que reclamen i volen exhibir. És el que passa quan la mobilització va de dalt a baix en lloc de baix a dalt, i quan l’objectiu és salvar alguns escons en unes eleccions, ara de moment les andaluses. No descartin, fins i tot, que d’aquí uns anys coneguem d’algunes comissions que aprofitant els fastos s’hagin desviat a altres finançaments o, simplement, a l’esbarjo personal. L’aparició de xalets, bones feines per a amics i amistançats, viatges, putes i algunes ratlles de coca en els expedients dels jutjats és una realitat de surgència periòdica en aquesta democràcia que diuen voler refermar. Què pot crear des del diner públic Pedro Sánchez, que no ha parat fins a anorrear el moviment social i popular i la mobilització sobiranista viscuda a Catalunya aquest segle? Ja hi havia, al país on ha vingut a predicar i a treure pit, ciutadania que es movia amb orgull i que passava a l’acció. I hi tornarà a ser, president Sánchez, no en dubti. Tornarem a l’orgull i a l’acció i vostè no hi serà per anorrear-nos des de dalt. Fa un calc de l’Aliança de Civilitzacions amb què es va voler salvar Zapatero al seu moment i li anirà igual.

© El Punt Avui