Sembla un joc de paraules; bé, de fet ho és, perquè tan sols una lletra distingeix aquests dos conceptes consubstancials de les nostres vides. Estimar és allò que ens ha fet humans i que ens distingeix de la vida animal, perquè ens dona a tots i cadascun un valor individual, en un procés que involucra el millor del nostre ésser. Una sola lletra fa la distinció entre les dues realitats més transcendents del nostre recorregut vital. Perquè, sense amor, la nostra vida no és vida. Estimar és valorar i respectar, és donar-se amb generositat i rebre amb agraïment. Amb tot, massa sovint substituïm aquest sentiment, que ens fa a tots persones, per una infinitat d’altres sensacions que ens ofereixen una realitat enganyosa i que ens distreuen i distorsionen.

A cada època vital l’amor s’expressa en la forma adequada i necessària, i això és indispensable, perquè és el sentiment pel qual es desenvoluparà la capacitat de ser persona de cada ésser humà i la seva maduració afectiva. Sovint confonem amor i sexe i són dues realitats diferents que responen l’un al sentiment, l’altre........

© El Punt Avui