Si entre l’hora d’escriure aquest article i aquest migdia no ha passat res que alteri el programa previst, el rei emèrit d’Espanya ha de rebre, avui a París, el premi especial de l’associació Lire la Société pel seu llibre de memòries Reconciliación. El lliurament d’aquest guardó, i de la resta de categories dels premis de literatura política que aquesta associació concedeix conjuntament amb l’Assemblea Nacional de França, s’ha fet sempre, i aquest any també, seguit d’un dinar de gala al Palau Lassay, que ara és la residència oficial de la presidenta de la cambra. Un edifici encarregat per Léon de Madaillan de Lesparre, marquès de Lassay, amic, conseller i amant de Louise Françoise de Bourbon, filla legitimada de Lluís XIV de França i esposa de Lluís III de Bourbon-Condé, duc de Bourbon i 6è príncep de Condé, el qual també construïa, ben bé al costat i al mateix temps, el palau que avui és la seu de l’assemblea legislativa francesa. De la França que fa dos-cents trenta-set anys va enviar la monarquia a la guillotina de la història calia esperar que qualsevol distinció a un monarca tingués com a escenari la Bastilla; però en aquesta França d’avui, que considera que les memòries que un vividor trampós, mentider promiscu i corrupte ha dictat a algú que sap escriure, “formen part de la història del segle XX” i que “alimenta la reflexió dels historiadors de forma formidable”, el Palau Lassay i el Palau Bourbon són un marc incomparable. I potser també ho seran perquè l’any vinent, o més endavant, puguin rebre el mateix premi, o un de més gran, llibres molt més ben documentats i creïbles com Els Borbons en pilotes: poder i negocis a la cort del rei Joan Carles I i Les pilotes dels Borbons: la vida sexual i sentimental de la dinastia que regna des del segle XVIII, que van escriure diversos redactors d’aquest diari i que va publicar Cossetània Edicions el 2013. Ja fem tard per traduir-los al francès!

© El Punt Avui