Clinc-clinc! Clinc-clinc! Cotxes que frenen, pantalles que entren pels ulls, bafarades de soroll de trens que arriben tard, pantalles que emeten llum a tort i a dret... Sona el mòbil, arriba un correu electrònic; un altre tren i el clàxon d’un cotxe sonen al fons; converses telefòniques a l’andana, pantalles i mòbils; grups de gent passen amunt i avall parlant en veu alta; notificacions esquerdades sonen al mòbil, fa fred i hi ha una mica de boira. El matí és humit i les xarxes no deixen de notificar els titulars del matí, les notícies destacades, i les publicacions més interessants; l’algoritme mana: persegueix els cel·lulars fins a l’extenuació. No se li escapa res, a l’algoritme. Sons i més sons, llum i imatges que no paren mai d’arribar per omplir els buits de les nostres vides. Sons que no deixen de sonar, que no deixen descansar. Sons que ens rastregen i ens segueixen com si no hi hagués demà. Sons i imatges que no s’aturen mai. Sons i imatges que entren a les nostres vides per donar-los sentit, per fer-nos sentir part d’aquesta xarxa compartida que ens roba l’alè i........

© El Punt Avui