La Constitució espanyola estableix que les penes privatives de llibertat han d’estar orientades a la reeducació i reinserció social. No hi ha marge de dubte: la presó no és només un espai de custòdia, sinó que s’entén com un instrument de rehabilitació. En el mateix sentit garantista, la Constitució reconeix el dret a la protecció de la salut, i això inclou també la salut mental. Cada persona que ingressa en un centre penitenciari ha de tenir, segons la llei, un programa de tractament adaptat a la seva situació educativa, psicològica i social. I la llei entén aquest tractament com un dret i no com un privilegi.

Com a societat ens hem dotat d’una llei que entén el sistema penitenciari no com una mesura exclusivament punitiva, sinó com un pas cap a la reinserció efectiva. Això, juntament amb el principi d’equivalència assistencial que preveu que totes les persones (dins i fora de la presó) han de rebre una atenció sanitària equivalent, ens col·loca sovint davant d’un mirall que ens obliga a revisitar i repensar els nostres principis i, a........

© El Punt Avui