Em veig la mà a mig metre dels ulls, recolzada al braç del sofà. Sosté, entre els dits índex i cor, un cigarret. El fum surt primer en línia recta, cap al cel. De seguida, sensible al canvi de temperatura o corrent d’aire, es torna boig, produeix volutes desiguals, i va cap aquí o cap allà, com si no sabés quina direcció prendre per trobar la pau. He d’anotar això en la memòria, sigui el que sigui la memòria i es trobi on es trobi (a l’hipotàlem, pel que sembla). Es tracta d’un d’aquells moments únics, per banals i màgics, que........

© El Periódico (CAT)