En certa ocasió vaig veure com explotava un peix d’aigües profundes al contacte amb l’atmosfera. Creiem que la profunditat és el perill i que la llum constitueix una espècie de salvació universal. Però potser portem segles equivocats. De fet, cadascun de nosaltres té un fons oceànic privat. Allà viuen desitjos reprimits, records oblidats, odis sense objecte, culpes sense nom, escenes de la infància que continuen governant la nostra vida des de la clandestinitat. Freud n’hi va dir inconscient, però és igual el nom. L’important........

© El Periódico (CAT)