La veritat és que el nazisme no se n’ha anat mai, però on semblava que no tornaria era Alemanya, per exemple, el país que el va generar, que el va mantenir i que el va patir, on Hitler va marcar una pauta roïna de la qual es va servir Franco quan aquest país s’acabava de trencar. Durant anys, els espanyols van viure callats, exiliats o morts, a les cunetes de la vida i de la història. Ara els espanyols som en un altre temps, perillós i difícil com un crit al barranc.

Alemanya va ser, després d’aquella guerra, el país que semblava cuidar-se del nazisme com del diable, perquè aquell desafiament multitudinari i roí no tornés a la seva faç... Perquè no hi tornés a haver un Hitler de bigoti lamentable com un desafiament, disposat, com aquell, a cantar el cara al sol en qualsevol idioma. Ara que l’estat de Saxònia-Anhalt accepta la ultradreta com el nou diable, perquè s’hi ha instaurat el pitjor de l’oblit, esdevé un desafiament que pot portar a Europa el principi d’una altra dictadura. I no s’atura aquí el temps que ve. Corre pels carrers i per les........

© El Periódico (CAT)