Fa molts anys, el 1983, Jorge Luis Borges, probablement el millor dels escriptors del món al segle XX, va passar per última vegada per Madrid i va ser a l’Hotel Palace buscant una cosa que no podia trobar en cap altre lloc sinó allà: el cel que es veu des de la cúpula del gran hotel on es va allotjar amb la seva dona, María Kodama.

Aquesta dona d’amor sense fissures pel gran poeta va deixar el marit per anar a visitar uns amics a Còrdova; la Còrdova espanyola, naturalment. Així que va deixar enrere Borges, i l’editor que tenia a Espanya, l’inoblidable Javier Pradera, va telefonar a aquest periodista perquè l’acompanyés des de l’Hotel Palace fins a un restaurant de categoria del qual l’autor d’El Aleph havia sentit parlar.

Vaig anar amb la meva família a recollir Borges aquella primera nit de les nostres trobades. Ell es va asseure a la part davantera del cotxe de la meva dona, es va posar a cantar com si fóssim de gresca (música islandesa, per cert), i amb el mateix humor ens va preguntar pels nostres orígens.

Allà va saber que la meva família tenia cognoms canaris........

© El Periódico (CAT)