Washington i Madrid s’assemblen poc. Una és una ciutat petita, però és la capital del món, on un inqualificable president juga amb el futur de tots plegats. L’altra és una gran ciutat, capital d’un país mitjà d’Europa, i on la gran crispació amenaça els espanyols. No és pas poc.

Trump, després dels intents fallits de negociar amb l’Iran, ha tornat a les seves bogeries. Torna a posar tarifes aranzelàries, per desafiar el mateix Suprem del seu país. Però el pitjor és que l’estret d’Ormuz continua tancat. Trump volia espantar l’Iran, però els aiatol·làs no són ni raonables ni veneçolans, i les hostilitats s’han agreujat. A més, els houthis –aliats de l’Iran– amenacen de tancar el pas al petroli saudita a la desembocadura del mar Roig, fins ara un respir al tancament d’Ormuz. I el preu del petroli ha tornat a passar la barrera dels 100 dòlars quan amb la treva va baixar a 70, després d’un pic de 125 a l’inici de la guerra.

Les expectatives econòmiques s’han tornat a enfosquir. La crisi de maig i juny no va arribar a màxims perquè hi havia........

© El Periódico (CAT)