Jordi Bedmar Pascual / ACN

Salvador Illa ha retirat els pressupostos per evitar que fossin tombats per l’esmena a la totalitat d’ERC. El president experimenta així una ensopegada rellevant i es visualitza que la seva majoria operativa és limitada. I Junqueras ho ha solemnitzat.

Però Illa no es va equivocar al presentar-los, malgrat no tenir el sí definitiu d’ERC. Va demostrar que tenia voluntat de governar pactant –amb l’acord tan difícil amb els Comuns– i va obtenir el suport dels empresaris (Foment, Pimec i altres entitats) i dels sindicats (UGT i CCOO), que van aixecar acta del fet que –ideologies i detalls a part– en aquests moments convulsos –a Espanya i al món de Trump– Catalunya necessita pressupostos.

Quedava pendent el sí final d’ERC, però Illa el creia factible i no li agraden els retards. El pacte d’investidura del finançament especial de Catalunya s’estava complint amb el projecte de nou finançament autonòmic, amb un solemne anunci que –deferència rellevant– no va fer la vicepresidenta i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, sinó el mateix Oriol........

© El Periódico (CAT)