Quan a l’economia utilitzem ràtios hem d’estar molt segurs del propòsit de l’indicador per a allò que estem analitzant. És interessant observar a aquest respecte el que passa amb les ràtios d’ocupació i d’atur. Tres senyals econòmics arriben alhora. Es crea molta ocupació, certament, però a la vegada hi falten treballadors, i es manté un nombre elevadíssim d’aturats. ¿Com pot ser tot alhora?

D’ocupació se’n crea, però no de la bona (salaris baixos). Fer créixer una activitat en volum requereix més, ni que sigui del mateix, i no necessàriament millor. Si fos més productiva, amb menys volum es podria assolir més benestar. Però per fer volum encara falta més població. La competència en costos empeny a buscar sempre qui pot fer la tasca cobrant menys. Una tendència com aquesta desplaça dos nuclis de població cap a la inactivitat: els més grans de 50 anys, que surten del mercat de treball i pels salaris vigents els resulta molt poc atractiu retorna-hi, i els joves, que són els que pitjors contractes d’entrada troben i amb els salaris més baixos. Ambdós fets tenen efectes col·laterals que s’hi afegeixen, com........

© El Periódico (CAT)