La paraula de l’any serà, sense cap dubte, intel·ligència artificial (IA). Durant el primer semestre, la conversa encara girava entorn de les oportunitats prodigioses que ofereix com a poderosa eina de coneixement i organització de tota activitat humana. Els temors tenien a veure, majorment, amb la possible pèrdua de llocs de treball i amb la seva utilització perversa, a les xarxes socials, per part de les plataformes digitals. Dominava encara l’optimisme. Per entendre’ns, seríem capaços de posar límit al seu ús malintencionat. Com va passar amb l’energia atòmica. Els assoliments de la IA eren infinits.

Al juliol, Terence Tao, el Nobel de les matemàtiques, va admetre que ja era capaç de resoldre amb èxit desafiaments de les matemàtiques modernes. No obstant, Tao advertia que aquesta possibilitat portava a una pregunta més filosòfica: ¿què entenem per èxit en les matemàtiques? Per extensió, ¿què entenem per èxit del coneixement? That is the question, com diria Hamlet, davant els somnis humits que tenen els senyors feudals de les........

© El Periódico (CAT)