Dani Alves diu en un esdeveniment evangèlic que, a la presó, Déu el va fer lliure. Va explicar que després de quaranta anys detingut, simbòlicament, va sentir l’autèntic alliberament a través de Déu. En aquests anys s’hi inclouen els dies en què sí que va estar, de veritat, detingut. Va ser condemnat per violació en primera instància. Després, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va resoldre a favor seu i va quedar lliure (no metafòricament, sinó de veritat).

El seu període a la presó coincideix amb aquesta crida de Déu. I s’ha obert el debat perquè el missatge no es queda en l’àmbit íntim de la fe. Es converteix en un discurs públic. I en aquest discurs apareix una idea delicada: la d’associar la seva llibertat actual amb una mena de legitimació espiritual. S’ha........

© El Periódico (CAT)