Miquel Àngel Lladó Ribas

Les paraules del Papa

Lleó XIV, en el seu discurs, no ha defugit aspectes que ara mateix són cabdals per a la convivència, l’avanç de la democràcia i el sanejament de les institucions

Encuentro multitudinario del Papa León XIV con la comunidad diocesana en el Santiago Bernabéu. / José Luis Roca / PIM

Tot i que no em consider una persona creient, almenys en el sentit tradicional del terme, he seguit amb atenció les al·locucions del papa Lleó XIV durant la seva visita a diversos indrets de l’Estat Espanyol. Val a dir que és un papa que em cau bé, en el sentit que es banya en determinades qüestions al meu mode de veure cabdals per al funcionament de la societat, seguint d’alguna manera la trajectòria iniciada pel seu predecessor, el papa Francesc. Probablement la seva sensibilitat envers les injustícies i les persones més vulnerables i desfavorides li ve pel fet que, com es diu vulgarment, ha estat «cuiner abans que frare», tota vegada que en la seva carrera religiosa hi ha deixat una forta petjada el fet d’haver estat missioner a diverses ciutats de Perú durant prop de tretze anys.

Però allò que més m’ha cridat l’atenció d’aquest papa ha estat que potser per primera vegada -o almenys de manera més contundent- ha trepitjat allò que en diríem «l’arena política», alertant tothom, creients i no creients, sobre el perill tant de la polarització com de determinats........

© Diario de Mallorca