Economista i consultor en desenvolupament de projectes

Entre rebaixes fiscals i debats estèrils

Los nuevos precios máximos de las viviendas bonificadas fiscalmente ha entrado hoy en vigor / B. Ramon

El Govern ha anunciat noves rebaixes fiscals per facilitar l’accés a l’habitatge, centrades principalment en la reducció de l’ITP per a la compra —especialment per a joves— i altres bonificacions vinculades a la transmissió, tal com recollia aquest mateix diari dijous, 19 de març. Sobre el paper, poden semblar mesures raonables. Però en un mercat tensionat com el de Mallorca, amb una oferta limitada i una demanda fortament pressionada per capital extern, aquestes polítiques acaben tenint un efecte molt clar: alimentar la pujada de preus. No resolen el problema, el desplacen i sovint l’intensifiquen.

I la pregunta és inevitable: són aquestes mesures les que han de resoldre el problema de l’habitatge? De veres es pensa que amb rebaixes fiscals en un mercat tensionat s’alleugerirà l’accés?

Mentrestant, assistim a debats que freguen el ridícul. La polèmica sobre el nom de Ciutat ocupa espai públic i institucional com si fos una prioritat real. Com si canviar el nom hagués d’ajudar que la gent que viu i fa feina a Palma pugui trobar un habitatge o que els joves puguin accedir al seu primer pis. De veres es pensa això? Si aquesta és la direcció, el problema no només no es resoldrà, sinó que es farà crònic.

Des de fora, la sensació és preocupant: que el Govern no té clar cap on ha de tirar. No seria lògic mirar cap a altres territoris similars que ja han passat per situacions semblants i veure com ho han afrontat?

Perquè les solucions existeixen, però no passen per petits pedaços. Requereixen ordenar el sòl en funció de la seva funció social i activar instruments perquè el sòl classificat entri de manera efectiva al mercat destinat a habitatge per a residents. Parlam d’eines concretes com bancs públics de sòl o mecanismes que evitin la retenció especulativa i garanteixin la seva funció residencial. No és una solució immediata, però sí una via real per estabilitzar el problema a mitjà termini.

L’objectiu hauria de ser clar: que el sòl per a habitatge resident es valori en funció dels salaris locals i que la competència es produeixi dins aquest marc, no en un mercat global on la població local no pot competir.

La desconnexió és evident. El món polític sembla viure dins una bombolla pròpia, amb sous estables —i sovint elevats— finançats amb els doblers públics dels mateixos ciutadans que avui no poden accedir a un habitatge. Això obliga a una pregunta incòmoda: de què serveix elegir representants, pagats per tots, si no són capaços d’afrontar un problema que condiciona la vida de la gent?

Perquè la realitat és clara: el problema ja no afecta només els més vulnerables, sinó la majoria social —persones amb feina i ingressos dignes— que queden fora del mercat. Tal com ha assenyalat Joseph Stiglitz, quan el diagnòstic és erroni, les polítiques públiques poden agreujar la situació. I això és exactament el que està passant: s’actua sobre els símptomes, no sobre la causa.

Noticias relacionadas y más

El PP plantea rebajas fiscales para congelar el alquiler en Baleares mientras Vox pide recuperar "Palma de Mallorca"

El Gobierno perfila un primer paquete antiinflación con rebajas fiscales a carburantes o la luz y prohibición de cortes de suministros

El Gobierno aplicará las rebajas fiscales de combustibles, luz y gas como máximo tres meses y las desactivará antes si los precios no suben mucho

El problema és estructural. És el sòl. I mentre no s’actuï sobre aquest element central, qualsevol mesura serà insuficient. La renúncia institucional a afrontar-lo per evitar el cost polític té, en realitat, un cost molt més gran: una societat que ja no es pot permetre viure allà on fa feina. Quan això passa, no falla només el mercat, falla el sistema. I ja no és només una crisi d’habitatge, sinó una crisi de país.

Kilian Jornet, a los 38 años, se sincera: “Hubo meses en los que no pagaba el alquiler para correr”

Muere un motorista al ser arrollado por un coche en Palma

Estos son los municipios más felices de Mallorca según un estudio

Juicio por estafar a una pareja que perdió su casa en Inca con préstamos hipotecarios

Colapso en Porto Pi por la apertura de Pepco: largas colas para entrar en su primera tienda en Mallorca

Samu Costa lidera la fuga internacional del Mallorca

Cinco noches de operativo contra gallinas asilvestradas en Magaluf por orden del Ayuntamiento de Calvià

Irán amenza a 'destinos turísticos' visitados por estadounidenses, un mercado al alza en Baleares: más de 333.000 visitantes en 2025 y nuevas conexiones aéreas en proyecto

Llama la atención, 22 de marzo de 2026

Pau per tots, 22 de marzo de 2026

Eugeni Rul·lan Losada

La llegada de trabajadores de otras regiones cae un 20% en diez años

Torrente, refugio de la vieja masculinidad

El efecto mariposa del Euríbor

Palma se apunta al disparate de la calesa eléctrica

Un centre tecnològic com a motor de resiliència hídrica a les Illes Balears

© Diario de Mallorca