Quatre astronautes al·lucinen el planeta però no allunen, en un viatge de la Terra a la Terra passant per sobre del satèl·lit terrestre. A partir d’ara, sobrevolar París equival a haver-la visitat. La NASA devia contrapesar l’impacte publicitari del seu titular «L’ésser humà torna a la Lluna», amb la clàusula addicional que aquest retorn es produeix a set mil quilòmetres de distància mínima de l’objectiu. Cada vegada que fas veure que ets expert recordant que la potència de l’Artemis II equival a la suma de 160 Jumbos, el teu interlocutor rondina la seva frustració davant d’una gesta que es queda a mig camí.

La decepció es trasllada a les frases històriques. Quan el comandant Reid Wiseman esbossa «Great view», després de l’espectacular enlairament de l’Artemis II, aquestes «Grans vistes» només confirmen que es tracta d’un vol a distància, propi de la civilització digital basada en la simulació. L’incòmode missatge contrasta amb Neil Armstrong descrivint «un petit pas per a un home, un pas gegant per a la humanitat». Són els avantatges de parlar sobre el terreny, tot i que el president Nixon tenia redactat un discurs per si morien els tres astronautes de l’Apollo XI.

Amb tot, l’indicatiu fonamental que el viatge té una certa importància rau en el desdeny de Trump en felicitar quatre persones amb l’atreviment de creure’s per damunt del president del seu país. Va ser un elogi superficial previ a una intervenció sobre l’Iran, sense èmfasi, tot i que els terminis del futur allunatge s’han accelerat en honor del summe egòlatra. La NASA minimitza riscos i subratlla l’assoliment del rècord de distància espacial en la categoria de naus tripulades, una marca difícil d’apreciar fora de l’estadi esportiu. Sota aquest format, la missió s’ha centrat en qüestions de vestuari o de lampisteria, a felicitar l’astronauta debutant o a queixar-se dels lavabos. L’astronàutica domèstica es pot traslladar a altres enclavaments d’interès periodístic, com ara «Embús de les canonades de la Capella Sixtina» o «Protesta dels empleats de la Casa Blanca per la manca de paper higiènic». Mart continua quedant massa lluny, tot i que ningú no s’atreviria a contradir Elon Musk, el primer trilionari de la humanitat.

Subscriu-te per seguir llegint

© Diari de Girona