Cada cop estic més convençut que la temporada de la Champions se’ls va escapar de les mans als accionistes del Girona, sobretot al City Football Group, i calia frenar-ho. Ni hi comptaven, ni ho pretenien. L’objectiu del hòlding de la família reial d’Abu Dhabi era tenir un club a la lliga espanyola, però controlat. La prova del nou la vam tenir amb Savinho. Si, realment, els hagués interessat que el Girona es consolidés com un equip potent de Primera i per competir aquell any dignament a la Champions, l’haurien deixat un any més a Montilivi. Tenia tota la lògica: un noi de vint anys, titular indiscutible, jugava Lliga de Campions, el seu creixement futbolístic estava garantit i ell es trobava molt a gust a Girona (la seva mare encara hi resideix). Amb el Girona, era internacional; amb el Manchester, va deixar de ser-ho. També podien haver cedit un any més Couto, però van preferir les plusvàlues del traspàs al Borussia Dortmund. Igual que Aleix Garcia. Si el City hagués volgut, s’hauria quedat (se’l va vendre pel mateix que va costar Asprilla). Que no s’enganyin els aficionats del Girona. Estan molt equivocats els que creuen que Ferran Soriano és el poli bo i Pere Guardiola, el dolent. Aquí, no hi ha cap poli bo, ni poli dolent. L’únic que hi ha són negocis, i interessos dels accionistes. Estan al Girona com podrien estar al Sant Cugat o al Cadis. Ferran Soriano va avalar els traspassos que van desmantellar l’equip fins a deixar-lo tan irreconeixible que en dos anys ha acabat a Segona Divisió.........

© Diari de Girona