L’11S que recordem
M’inquieta el que els passa pel cap dels novaiorquesos que contemplen les xemeneies alimentades per les boles de foc de les torres bessones després de l’impacte dels avions suïcides, sabem que el cervell és una màquina de fer prediccions, vol saber què trobarà en sortir de casa, i com habitualment ens moguem en un entorn familiar el cervell treballa amb les neurones de guàrdia, quines prediccions podia fer el meteoròleg que quedà atrapat en el dia de la marmota!, és quan hi ha un imprevist, que s’encén la llum vermella, un objecte estrany ha aparegut en el radar dels nostres sentits, què serà?, i el cervell es posa a rastrejar els arxius de la memòria per reconèixer l’intrús, i si l’aparició resulta que és una catàstrofe el cervell entra en pànic, i no ens acabem de creure el que està passant, molts dels testimonis de l’horror tanquen els ulls amb l’esperança que quan els obrin veuran les torres bessones........
