Ha transcorregut gairebé mig segle des de la curiositat que ens provocava descobrir que no era un transistor el que escoltava l’esnob sinó un telèfon sense fils, fins a la raresa en trobar un exemplar de l’espècie humana que ens diu que no té mòbil i que ni falta li fa, un període de temps en què hem canviat com canvien les serps en mudar de pell, ho dic perquè si bé continuem sent l’homo sapiens de tota la vida, un mamífer emocional amb pinzellades de racionalitat, ha canviat la manera com veiem el món, ara el tenim a l’abast d’un clic, o com hem passat de tenir una colla d’amics a tenir milers d’amics desconeguts, ha canviat la política, l’ensenyament, la religiositat, etc., i em pregunto què fèiem quan no teníem un mòbil a la mà, què fèiem mentre esperàvem el bus o el tren, durant el trajecte, a la consulta del dentista, mentre esperàvem en un restaurant que ens portessin les postres, asseguts a la tassa del........

© Diari de Girona