Estació de Sants, un divendres qualsevol a la tarda. Mentre faig cua per demanar una informació sobre un tren que no sé si sortirà o no, m’entretinc observant les altres persones que també fan cua, uns metres més a l’esquerra d’on soc, per comprar bitllets: en aquella banda, les fileres són molt més llargues i atapeïdes. Just davant meu tinc un noi que sembla neguitós. Mira els panells indicadors i mira el rellotge que porta al canell cada cinc segons. Quan li toca el torn, com pot -no és del país, i amb prou feines parla un castellà molt rudimentari-, pregunta quan surt el proper tren cap a Lleida. La senyora que l’atén (una noia de la meva edat) ho comprova, i li diu, entre alarmada i compungida, que el tren és a l’andana a punt de sortir. El noi demana que li vengui un bitllet,........

© Diari de Girona