De l’oasi a la presó
Un dels jocs de taula que m’agradava més quan era petita era un de cartes de famílies del món. No recordo bé com anaven les regles, però l’objectiu era reunir tots els membres (àvia, avi, mare, pare, filla i fill) de la mateixa família. Si no m’equivoco, hi havia la família mexicana, la xinesa (o potser eren japonesos?), l’esquimal, la suïssa, l’africana (no recordo de quin país), l’àrab i l’índia (índia de les reserves d’Amèrica, no pas de l’Índia). M’encantaven aquells dibuixos, amb aquells personatges vestits de manera tan exòtica i situats en uns paisatges meravellosos. Em feien venir moltes ganes de viatjar a llocs del món que, aleshores, em semblaven tan remots.
La família que menys m’agradava era la suïssa, no sé per què. En........
