«Ya somos todo aquello contra lo que luchamos a los veinte años» (José Emilio Pacheco, escriptor mexicà)

Hem llegit poemes, novel·les, hem vist pel·lícules inspirades en el canvi personal que hem experimentat al llarg de la vida i totes explicaven com ha incidit en nosaltres la transformació social, arran d’una revolta o d’un profund canvi polític i ideològic.

L’ésser humà es metamorfoseja per necessitat en el procés d’adaptació a la realitat, ara, més que abans, per culpa d’un món acceleradament alterat, però a voltes la modificació es deu a factors més biològics personals que socials, com el pas de l’adolescència a l’edat adulta, el pas de l’una a l’altra era el servei militar, la mort de la persona estimada, haver-se de responsabilitzar del negoci, un trasllat forçós per qüestions laborals.

Els films que hem contemplat reflexionen sobre el contrast entre el que érem, el que pensàvem, sentíem i fèiem, amb el que som, pensem, sentim i fem. Exercicis visuals sobre com el cúmul de petites decisions, fracassos i records, modelen la nostra identitat: el nen, ple de somnis, i el jove que va assimilant la realitat.

Llavors no ens crèiem que de grans esdevindríem uns altres, amb el pas del temps hem anat interioritzant la realitat i........

© Diari de Girona