L'espectacle de la UE en el decurs d’aquest estiu és digne d’estudi. Un espectacle de discrepàncies permanents, tot i les dissimulacions de façana, i de lluites de primacia enfront dels textos fundadors de la UE. Sobretot en dos temes com són la immigració i l’energia, que sembla que toquen de prop el que hi ha estipulat a l’Acord d’Associació que ha negociat amb bastanta discreció el Govern amb la UE. I és en aquest context caòtic en el qual ens volem associar sense saber ben bé  (perquè el Govern no ho acaba d’explicar) a què ens compromet.És cert que la UE està sotmesa a tensions internes sobre el repartiment de competències, la solidaritat entre Estats i la primacia dels interessos nacionals davant dels objectius comuns. El que ha passat darrerament entre Itàlia, Dinamarca i Espanya en matèria d’immigració, o entre Alemanya, França i Espanya amb l’energia, són punts molt rellevants. Si els mateixos Estats membres discrepen sobre com aplicar o interpretar determinades polítiques europees, fins a quin punt és prudent que Andorra assumeixi, mitjançant l’Acord d’Associació, compromisos vinculats a un ordenament europeu que evoluciona........

© BonDia