“Velles, però no tontes”
Em permeto canalitzar les reflexions de la meva mare sobre la vellesa i l’atreviment dels qui es pensen que perquè “som velles, som tontes”, sense cultureta, sense conèixer drets i deures... Li he sentit dir força els últims temps perquè així és com se sent tractada en ocasions pel servei d’atenció domiciliària, del qual n’és usuària des de fa un any. No aquí, a Barcelona, però penso que de tot es pot aprendre i també d’aquesta........
